dimecres, 27 de gener del 2010

Més greuges comparatius.

Amb aquest títol un tant agressiu m'estic referint a totes aquelles qüestions legals que podrien considerar-se absurdes, incoherents, desmesurades, obsoletes, mancades de sentit i en certa mesura injustes.
Tenim l'exemple del Reial Decret 1434/1999 de dia 10 de setembre, que estableix els reconeixements i inspeccions de les embarcacions d'esbarjo per tal de garantir la seguretat de la vida humana a la mar. Aquest és l'esperit amb el que fou redactat, però com de costum la norma obvia la singularitat de la flota de barques clàssiques i en aquest cas fins i tot la penalitza.
El seu àmbit d'aplicació afecta a tots els vaixells inscrits a les llistes sisena i setena, però no de la mateixa forma en funció del material amb el que estiguin construïts.
Per tal d'estalviar-vos la seva tediosa lectura, bastarà que centreu la vostra atenció en l'enunciat de l'apartat C de l'article tercer:

"Reconeixements intermedis. A més del que disposa l'apartat anterior (...), estaran obligades a realitzar un reconeixement intermedi en sec entre el segon i el tercer any del període establert (cinc anys), per a comprovar l'estat de manteniment de l'equip i del bastiment, les embarcacions registrades a la llista sisena d'eslora major o igual a sis metres, i les embarcacions registrades a la llista setena d'eslora major o igual a quinze metres.
Estaran també obligades les embarcacions inscrites a la llista setena d'eslora major o igual a sis metres, sempre que el bastiment sigui de fusta."

Això vol dir que l'Alzina (8,45 metres d'eslora), que passà la seva primera inspecció el dia 4 d'agost de 2008, s'haurà de sotmetre a una nova revisió el 4 de febrer de 2011, mentre que la resta de barques de la mateixa eslora construïdes amb d'altres materials diferents a la fusta no ho hauran de fer fins el 2013.
A la tarifa cobrada per l'entitat que efectua la inspecció, s'hi han de sumar les despeses generades per l'avarament, i és per això que us parlava abans de penalitzacions absurdes. Són molts els armadors que es veuen afectats per aquesta circumstància, que sens dubte dissuadeix també als potencials compradors. És un gravamen addicional injustificat i un tractament diferencial envers el qual tal volta el col·lectiu de mestres d'aixa és el que més hi té a dir. Al cap i a la fi la norma gairebé qüestiona la seva vàlua professional.
D'altra banda, en base a quins arguments o criteris discriminen els legisladors la fusta de la resta de materials?. O és més aviat el nostre ofici i els nostres mètodes artesans el que posen en dubte?. Són preguntes que no paro de formular-me i m'agradaria que em donessin una explicació prou sòlida, perquè si no és així, no existeix cap motiu per a discriminar d'aquesta forma tan gratuïta a tot un col·lectiu que contribueix de forma anònima en el manteniment del nostre patrimoni flotant. Estem parlant del sector privat que posseeix el noranta per cent d'unitats de la flota, i el nombre d'aquelles que superen els sis metres d'eslora i que no arriben als quinze ja he escrit abans que és força elevat.

Ignoro quina és la via més adequada per a abordar aquest contenciós, tot i que la intueixo i no és precisament fàcil, ... ni àgil, motiu pel qual no ens en queda d'altra que menjar morena. En qualsevol cas, resultaria interessant adreçar consultes a les administracions responsables, tot just per escoltar o llegir el que són capaços d'argumentar.
Pensareu que sóc un il·lús, però n'estic convençut que guanyaríem el plet si ens assessorés un bon equip de missers.
Antoni Josep Munar Reus

Sortides per Sant Sebastià

El dissabte passat, dia 23, dins el programa d'esdeveniments de les festes de Sant Sebastià, patró de Palma, l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca i el Club Nàutic s'Arenal organitzaren unes sortides curtes a bord de l'Alzina pel port de Palma. L'experència fou molt positiva tant per la resposta de la gent a la convocatòria - no es pogueren atendre totes les sol·licituds- com pel grau de satisfacció assolit dels que al final es pogueren embarcar.
Esperam repetir aquest tipus de sortides per tal d'apropar la gent a les embarcacions tradicionals.








Fotos: Jaume Rosselló Cuní