dimecres, 27 de gener de 2010

Més greuges comparatius.

Amb aquest títol un tant agressiu m'estic referint a totes aquelles qüestions legals que podrien considerar-se absurdes, incoherents, desmesurades, obsoletes, mancades de sentit i en certa mesura injustes.
Tenim l'exemple del Reial Decret 1434/1999 de dia 10 de setembre, que estableix els reconeixements i inspeccions de les embarcacions d'esbarjo per tal de garantir la seguretat de la vida humana a la mar. Aquest és l'esperit amb el que fou redactat, però com de costum la norma obvia la singularitat de la flota de barques clàssiques i en aquest cas fins i tot la penalitza.
El seu àmbit d'aplicació afecta a tots els vaixells inscrits a les llistes sisena i setena, però no de la mateixa forma en funció del material amb el que estiguin construïts.
Per tal d'estalviar-vos la seva tediosa lectura, bastarà que centreu la vostra atenció en l'enunciat de l'apartat C de l'article tercer:

"Reconeixements intermedis. A més del que disposa l'apartat anterior (...), estaran obligades a realitzar un reconeixement intermedi en sec entre el segon i el tercer any del període establert (cinc anys), per a comprovar l'estat de manteniment de l'equip i del bastiment, les embarcacions registrades a la llista sisena d'eslora major o igual a sis metres, i les embarcacions registrades a la llista setena d'eslora major o igual a quinze metres.
Estaran també obligades les embarcacions inscrites a la llista setena d'eslora major o igual a sis metres, sempre que el bastiment sigui de fusta."

Això vol dir que l'Alzina (8,45 metres d'eslora), que passà la seva primera inspecció el dia 4 d'agost de 2008, s'haurà de sotmetre a una nova revisió el 4 de febrer de 2011, mentre que la resta de barques de la mateixa eslora construïdes amb d'altres materials diferents a la fusta no ho hauran de fer fins el 2013.
A la tarifa cobrada per l'entitat que efectua la inspecció, s'hi han de sumar les despeses generades per l'avarament, i és per això que us parlava abans de penalitzacions absurdes. Són molts els armadors que es veuen afectats per aquesta circumstància, que sens dubte dissuadeix també als potencials compradors. És un gravamen addicional injustificat i un tractament diferencial envers el qual tal volta el col·lectiu de mestres d'aixa és el que més hi té a dir. Al cap i a la fi la norma gairebé qüestiona la seva vàlua professional.
D'altra banda, en base a quins arguments o criteris discriminen els legisladors la fusta de la resta de materials?. O és més aviat el nostre ofici i els nostres mètodes artesans el que posen en dubte?. Són preguntes que no paro de formular-me i m'agradaria que em donessin una explicació prou sòlida, perquè si no és així, no existeix cap motiu per a discriminar d'aquesta forma tan gratuïta a tot un col·lectiu que contribueix de forma anònima en el manteniment del nostre patrimoni flotant. Estem parlant del sector privat que posseeix el noranta per cent d'unitats de la flota, i el nombre d'aquelles que superen els sis metres d'eslora i que no arriben als quinze ja he escrit abans que és força elevat.

Ignoro quina és la via més adequada per a abordar aquest contenciós, tot i que la intueixo i no és precisament fàcil, ... ni àgil, motiu pel qual no ens en queda d'altra que menjar morena. En qualsevol cas, resultaria interessant adreçar consultes a les administracions responsables, tot just per escoltar o llegir el que són capaços d'argumentar.
Pensareu que sóc un il·lús, però n'estic convençut que guanyaríem el plet si ens assessorés un bon equip de missers.
Antoni Josep Munar Reus

5 comentaris:

  1. Hola Antoni.
    I si mirem per una altra banda, les embarcacions menors de sis metres es poden podrir de velles que mentre no canviïn d'amo no han de passar cap revisió. Tan absurd en el meu punt de vista son la una com la altra. S'hi hauria de trobar un punt mig, ni un període tan curt per uns ni tan llarg pels altres.

    ResponElimina
  2. Encertada puntualització Joan.
    Les embarcacions d'eslores inferiors no estan subjectes a cap mena de revisió, però més valdrà que no en tornem a parlar d'aquest assumpte, no fos cosa despertem l'afany de recaptació que tant caracteritza a la nostra administració.

    ResponElimina
  3. Avui he dinat amb en Toni Domingo, na Glòria, na Carme Suàrez i en Joan Darder, principals dinamitzadors de l'Associació d'Amics de n'Agustina.
    Sé que no ve al cas, però us explicaré en què consistia l'exquisit menú: llampuga crua adobada amb sal, pebre bo i llimadures de llimona, calamars de potera fregits i una fideuà que tomava d'esquena. Ingredients bàsics: brou de gerret, els sacarins dels calamars, tallades esmenugades de mussola i fesolets tendres.

    Sigui el que sigui, durant el transcórrer de l'agradable tertúlia ha sorgit el tema de les inspeccions, ... i m'han comentat que pel fet de romandre inscrit a la llista vuitena, el llagut Agustina està subjecte a revisions anuals.

    ResponElimina
  4. A la fi xerram de coses sèries! I quan dius que és el proper dinar?
    Tomeu Homar

    ResponElimina
  5. Si ha de ser tan bo com el d'aquest passat diumenge, m'apunto el primer de la llista.

    No dubtis, Tomeu, que a l'apartat gastronòmic els alcudiencs ens porten un gran avantatge, seguits de molt aprop pels nostres col·legues gabellins i menorquins.
    Com és obvi, estem parlant de gastronomia marinera i recuperar receptes antigues o inventar-ne de noves també és una manera de preservar el nostre patrimoni, ... o al manco així és com penso.
    Per cert, això de la llampuga crua i adobada ja ho vaig sentir contar a un pescador de Cala Rajada durant el transcórrer d'una agradable revetlla, tot coincidint amb les festes de la Mare de Déu del Carme.

    ResponElimina

Lloc on fer els teus comentaris