divendres, 23 d’octubre de 2009

Diada de Mallorca.


Divendres dia quatre de setembre.

A les nou del vespre s'inaugurà al Club Nàutic S'Arenal la tretzena edició del trofeu de vela llatina emmarcat en els actes commemoratius de la Diada de Mallorca.


Els armadors i tripulants de les embarcacions inscrites estaven convidats a una sardinada, però abans David Oliver Ramon ens oferí una conferència sobre els orígens dels aparells llatins, poc més o manco la mateixa que impartí a Cala Rajada durant el transcórrer de les festes de la Mare de Déu del Carme, tot i que aquesta vegada incorporà més ressenyes històriques i etnològiques acompanyades d'imatges que en el seu constant afany de documentar-se, havia recollit de llavors ençà.
A pesar de l'ambient festiu la revetlla no s'allargà gaire perquè l'endemà ens esperava una jornada complicada, sobretot a causa de les previsions meteorològiques. Amb tot, aprofitàrem l'avinentesa per a abordar un dilema força important. Els membres del nucli dur de la tripulació de l'Alzina tenim les nostres pròpies embarcacions que enguany, per tal d'impulsar i consolidar el projecte de dinamització del llagut, la majoria dels dies s'han quedat amarrades a port. Sigui el que sigui, és normal que quan es convoquen esdeveniments culturals o esportius d'aquesta naturalesa hi volguem participar amb les nostres barques, que reclamen d'altra banda la nostra assistència. De fet, David Oliver ho feu amb el Nueva Catalina i en Biel Rosselló amb el Nicator, a bord del qual hi anem embarcats de proers n'Albert Gualda Ripoll i un servidor.

Malgrat tot, una vegada més en Jaume Amengual Serapio ens ajudà a resoldre el problema. Ell també havia inscrit el seu llagut, però el comparteix amb un altre armador, Cèsar Barberà, que s'oferí per a sortir pel seu compte amb el Brandó per tal que en Jaume pogués patronejar l'Alzina.

El comentari que us acabo de fer no és gratuït ni del tot casual, sinó que em serveix d'excusa per a plantejar una qüestió que afecta a la immensa majoria d'armadors de la nostra flota: la mancança de tripulants o, si més no, la dificultat de cohesionar tripulacions mínimament experimentades.
Que estem al davant d'un problema de disponibilitat no cal dubtar-ho i entre tots plegats hauríem de cercar fórmules que engresquin al públic en general, però sobretot a la gent jove, que estimulin la seva participació i de retruc, que els poguem ensenyar així a valorar i estimar el nostre patrimoni marítim. De fet, a la web de l'Associació de Vela Llatina de Mallorca hi ha un apartat reservat exclusivament a la captació de voluntaris, però dissortadament no ha tingut massa transcendència (
http://www.associaciovelallatinamallorca.cat/).


Un major esforç divulgatiu tal volta ens ajudaria a pal·liar aquestes mancances i l'organització de tallers de marina tradicional, - efectuant sortides guiades amb determinats vaixells per tal que aquelles persones que s'hi embarquin puguin assimilar els conceptes bàsics que els permetrien assolir el grau d'experiència necessari -, contribuiria a solventar l'aspecte formatiu. Una mica de saba nova no ens aniria gens malament.

Dit això i reprenent el relat on l'havíem deixat, vos confessaré que escollírem el pitjor dia per a improvisar canvis.

Totes les imatges incloses al present article foren captades per Bartomeu Bibiloni. A la web de l'Associació de Vela Llatina de Mallorca hi trobareu un ample reportatge gràfic, així com la classificació general.


Dissabte dia 5.

A causa del fort vent, entre divuit i vint nusos de component nordest, el comitè de regates es veiè obligat a anunciar un aplaçament. Eren les dotze del migdia i una hora més tard el vent només havia mancat una mica, però així i tot la flota sortí per fora.

Les ratxes eren molt fortes i el recorregut del camp de regata era llarg i complicat, motiu pel qual en Jaume Amengual decidí arriar de pla a l'alçada del Carnatge. Per un moment especulà amb la possibilitat d'arrissar, però en Jaume Rosselló era l'únic tripulant experimentat a bord de l'Alzina, mentre que la resta dels convidats no havien navegat mai amb un aparell com el nostre. Amb molt bon criteri plegaren la major, engegaren el motor i feren un seguiment de la regata que la resta d'embarcacions finalment completaren, ... no sense conseqüències, al manco pel que fa al Nicator, perquè a causa de la tensió suportada per l'eixàrcia cedí el cadenot que subjecta la burda de babord i a pesar que poguérem traspassar la línia d'arribada, l'endemà ja no ens presentàrem a la segona convocatòria.

Un cop amarrada la flota ens esperava un dinar multitudinari exquisidament organitzat pel Club Nàutic S'Arenal gràcies al patrocini del Consell de Mallorca, i així poguérem comentar les múltiples anècdotes viscudes a bord.

Diumenge dia 6.

Un cop més el comitè de regates decidí aplaçar la sortida, però aquesta vegada per manca de vent.
Capricis de la mare naturalesa. Lluïa un sol tremendo i a l'espera que entrés l'embat no fórem pocs els que aprofitàrem l'avinentesa per a pegar-nos un capfico. Guaita, ... quina paraula més guapa ens acaba de comparèixer. Sempre m'ha caigut simpàtica i m'heu de permetre que faci un incís per tal de comentar-la breument. No cal que us digui que la font consultada és el Diccionari Alcover-Moll, ... i afegiré que és una vertadera llàstima que la Gran Enciclopèdia Catalana no reculli aquesta singular accepció.

- Capfico o capficó: Acte de capficar dins l'aigua (Mallorca); en castellà, zambullida, chapuzón.
Etimologia: derivat postverbal de capficar.
També sol dir-se capxifo, sobretot a la zona de Palma i Campos.

(...Ja ho sé. Teniu raó. M'hauria de fer mirar aquesta dèria persecutòria).

(...)

Per paga, si el dissabte anàvem escassos de mariners, ... amb la inesperada baixa del Nicator ara en sobraven. N'Albert Gualda Ripoll decidí embarcar-se amb els seus amics de l'escola de mestres d'aixa a bord de la Balear, mentre que un servidor es reincorporà a la tripulació de l'Alzina. En qualsevol cas, espero que el nostre estimat amic Jaume Rosselló no s'enfadi amb mi, perquè a continuació afusellaré un dels darrers comentaris que penjàrem a la seva web (recordau, http://miquelcaldentey.balearweb.net/)

La tripulació més jove.

Si voleu obtenir més informació sobre el desenvolupament de la regata vos recomano la lectura de l'esmentat article, dins el context del qual s'especifica el nombre i la identitat dels tripulants, però no se'n fa menció de la seva edat:
-"Érem a bord en Jaume (Amengual Serapio), na Sara, n'Aitana i na Caterina (Borràs Barberà), en Sebastià i na Mariona (Amengual Obrador), en Toni Pep, en Toni Puig, - nova incorporació-, i un servidor", - és a dir, en Jaume Rosselló Cuní.
Més endavant també escriu, -"S'han produït estampes d'una estètica fantàstica"-, ... referint-se sens dubte a la presència de canalla a bord.

És per això que em vaig veure obligat a afegir: "Els lectors haurien de saber que en Tià només té dotze anys, que na Mariona en té nou, que n'Aitana en té tres i que na Caterina tot just té un anyet i mig. Haurieu d'haver vist a les més menudones, que quan s'han cansat de jugar amb l'aigua que entrava pels embornals han dormit plàcidament a l'interior de la cossia. Han estat en tot moment pendents d'elles la seva mare, Sara Borràs Camarassa, i na Mariona, amb la qual cosa han estat més entretingudes que la resta de mariners, que ens limitàvem a complir les ordres del patró major.
Mentrestant, de tots els tripulants que han passat per l'Alzina probablement en Tià Amengual és dels més avantatjats, ... i no estic exagerant. Es coneix que els seus pares l'han alliçonat prou bé i si del que es tracta és de posar nota, més aviat li atorgaria un 10.
Pel que fa al nostre amic Antoni Puig, conec la seva faceta d'arqueòleg expert i estic acostumat a veure'l treballar a l'àmbit que domina, però desconeixia la seva habilitat a bord d'una barca. Nota: un vuit i mig, però si ens facilita algunes de les imatges que captà amb la seva cambra li donarem mig punt més."


És tot un goix que els infants s'involucrin en el govern de les maniobres a tan curta edat i el mateix podem dir de la tripulació de la Balear, la mitjana de la qual és també molt baixa. I és que es tracta precisament d'això, d'engrescar a la gent jove, ... ja ho hem espinzellat abans.

Cloenda.
Finalment i després de servir-nos a tots els participants una fideuà que tomava d'esquena, es lliuraren els trofeus als tres primers classificats de cada categoria, finalitzant així la tretzena edició d'un trofeu que enguany aconseguí reunir a més de vint unitats de la nostra flota.
Na Mariona i en Tià recollint un trofeu de mans d'en Biel Rosselló.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Nova singladura.

Obrim aquest nou blog no només amb la intenció de difondre les activitats que portem a terme a bord de l'Alzina, també pretenem que es converteixi en un espai obert d'intercanvi en el que poguem compartir inquietuds, motiu pel qual esteu tots convidats a participar-hi.

Dins el context de les properes entrades vos contarem detalls interessants sobre les sortides que efectuàrem els mesos d'agost i setembre, però el que resulta més interessant encara és la informació que ens aportarà un pescador jubilat que té noranta i busques d'anys i que anà embarcat amb l'Alzina. Mestre Pep és gabellí, però viu des de fa molts anys al Molinar de Llevant, barri mariner com el que més, i gaudeix d'una memòria privilegiada. Estem ansiosos per recollir el seu testimoni, que sens dubte ens ajudarà a documentar una etapa més de la història d'aquest singular llagut.
Ha arribat l'hora de salpar.