dilluns, 9 de novembre de 2009

Escola Taller de Mestres d'Aixa.

Pel que fa al capítol d'agraïments, hem parlat en nombroses ocasions de la intervenció efectuada pel Departament de Medi Ambient i Natura del Consell de Mallorca a través de l'Escola Taller de Mestres d'Aixa, que possibilità la restauració integral de l'Alzina i el posterior muntatge del motor i els complements que actualment porta instal·lats a bord.


Instal·lacions de l'Escola de Vela del Club Nàutic S'Arenal. Dividits en grups de cinc, abans de saltar a bord impartírem als alumnes una senzilla classe teòrica sobre les particularitats de l'aparell clàssic de l'Alzina.

· Intercanvis productius.

Amb iniciatives com aquesta en surt beneficiat tothom.

L'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca disposa d'una barca en perfecte estat d'ús i amb l'avantatge d'haver signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual l'Escola Taller de Mestres d'Aixa se'n farà càrrec en un futur de totes quantes intervencions precisi el bastiment, sempre que siguin degudament argumentades. D'aquesta manera es garanteix la integritat i genuïnitat d'una barca que no hem d'oblidar que fou declarada Bé d'Interès Cultural.

D'altra banda, la seva restauració contribuí a generar la càrrega de treball necessària per a justificar la continuïtat d'aquests cursos específics de formació professional, omplint-los de continguts. En aquest sentit, els alumnes disposaren d'un extraordinari banc de proves que els permeté assimilar i posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits, ... perquè és clar, no és el mateix construir que restaurar.
En un projecte de nova construcció gairebé tot està previst. Hom suposa que prèviament s'ha procedit a la confecció dels plànols i dels corresponents gàlibs, al disseny de les línies d'aigua i de la taula de quadernes, motiu pel qual  només haurem d'acoblar les peces d'un trencaclosques prèviament concebut, mentre que si es tracta d'una restauració tot plegat resulta més imprevisible. Comences a desballestar els elements estructurals deteriorats i et resulta més difícil esbrinar l'abast de la teva intervenció. Per tal de no deformar l'harmonia del conjunt et veus forçat a actuar amb seny de bístia vella, com sol dir-se en llenguatge vulgar. Això és tant com dir que hauràs d'aguditzar els teus sentits, posant a prova la teva capacitat resolutiva.


Cal també destacar que per primera vegada el sector privat s'ha involucrat en el desenvolupament del projecte. De fet, la seva participació resulta del tot indispensable per a perpetuar aquestes iniciatives, que tanmateix a curt termini reverteixen en benefici de l'economia, de la diversitat i de l'oferta complementària.


Finalment també hi surt guanyant la ciutadania, que pot participar de les activitats socioculturals que es vertebren a través de l'Alzina i que ens permeten difondre els valors històrics, artístics i etnològics del nostre patrimoni marítim.


Dit això, us contarem que són deu els alumnes inscrits al darrer curs impartit per l'Escola Taller, que prossegueix amb la seva tasca de formar als futurs mossets que de mica en mica reforcen les plantilles de les drassanes encara operatives a les nostres illes. Una tasca encomiable sens dubte.
De totes les fornades d'alumnes que han rebut formació en aquest centre, no són pocs els que han trobat feina en el sector o que s'han posat a treballar pel seu compte.
A pesar de la seva curta experiència, estan aportant la saba indispensable per a garantir el forçós relleu generacional que més tard o més d'hora s'haurà de produir.


Amb tot, tenen sort d'haver rebut una formació de primeríssima qualitat, gràcies sobretot a la figura del gran gurú, en Jaume Cifre Bermejo, mestre d'aixa felanitxer amb molts anys d'ofici i que precisament per això gaudeix del respecte que li professen els propis alumnes. I si en Jaume és el mestre d'obres és ben just que facem menció dels arquitectes o enginyers, Aina Maria del Ojo Gómez, directora de l'Escola Taller, i Joan Manel Pons Valens, tècnic de patrimoni marítim, que són els que treballen a diari per a fer possible la continuïtat d'aquesta profitosa empresa.
És per això que ens sentírem en l'obligació moral de convidar-los a tots a una sortida testimonial a bord del llagut per tal de celebrar l'assoliment dels nostres objectius.


9 i 10 de setembre de 2009.


Dividits en dos grups de cinc i abans de saltar a bord, primerament els explicàrem les particularitats de l'aparell de l'Alzina, fent servir els pràctics esquemes i dibuixos que figuren a l'obra titulada "Introducció a la pràctica de la vela llatina", editada pels nostres col·legues de l'Associació d'Amics de la Mar de Menorca. No deixeu de consultar la seva web, des d'on podreu adquirir-la (http://www.amicsdelamar.com/).


Tots els alumnes se'n poden sentir força orgullosos d'aprendre un ofici mil·lenari i de contribuir a la preservació del nostre patrimoni flotant. Al capdavall, són els principals protagonistes d'aquesta història:

Albert Gualda Ripoll
Arnau Hita Ribas
Daniel Bonet Hempel
Gabriel Bover Guardiola
Luís Martínez López
Marc Fuentes Aguiló
Marc Terrassa González
Misael Tucent Ciprian
Salvador Serra Segura
Sebastià Roig Aguiló

Parlant de protagonistes, no ens hem d'oblidar dels joves que treballen a la brigada d'obres del Departament de Medi Ambient i Natura:
Álvaro García-Delgado Agra, Josep Florit Antich, Julià Bejarano García i Martí Simó Deamicis.

També s'embarcaren amb nosaltres Aina Maria i Joan Manel. Com de costum, Biel Rosselló Torres, el nostre patró major, dirigí totes les maniobres en el govern de les quals també s'implicaren tots els mariners embarcats, tal i com haureu pogut observar a les imatges anteriors.
Gaudírem de bon temps i després de navegar plegats un parell d'hores fins i tot disposàrem de temps per a un capfico, ... ja hi tormen a ser amb la parauleta del dimoni bufarell.
No hauria d'emprar aquest llenguatge tan arcaic i m'hauria de servir d'altres locucions més fines, com és ara: "... disposàrem de temps per a nedar una estona ...".

Mentrestant, sabeu el que més em satisfà?, ... doncs el fet que la directora  em comentés l'altra dia de pagès que els mateixos alumnes li havien dit que els agradaria repetir l'experiència, ... i ja ho crec que ho farem, ... i de molt bon grat.
Aquesta vegada els explicarem les tècniques que empraven els pescadors per a situar-se enmig del mar i localitzar així les pesqueres, així com la relació que mantenien amb la costa, estudiant alguns topònims rellevants situats als envoltants del Club Nàutic S'Arenal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Lloc on fer els teus comentaris