La
XXX TROBADA A FORNELLS, que es va celebrar del 6 al 8 de juliol
d’aquest any 2018, va començar amb un primer tram de set, dia 2 de
juliol a fi i efecte de rodejar l’illa de Mallorca, arribar a
Fornells i després de fer allà una aturada de tres dies, de
tornada, travessar el canal i continuar rodejant Sa Roqueta, per
acabar definitivament, dimecres dia 11 de juliol a les 17h, allà on
va començar tot, al club nàutic de l’Arenal.
Escriure
una crònica de tots aquests dies amb tanta gent diferent, tants de
llocs, ports i dues illes, segurament no bastaria la memòria de
l’ordinador.
No
obstant, és això el que la gent vol sentir, allò que vull
expressar?
Tanmateix,
ja s’ha viscut, i seria una reiteració de paraules gairebé sense
sentit.
No,
jo m’estimo més parlar d’allò què no hem vist i que tampoc hem
escoltat, però tal vegada sí, em sentit!
Recolzament,
és el primer que em ve al cap, a fi i efecte que la majoria
d’Alzinaires poguéssim fer algun trajecte, el Patró Jaume,
proposar que aquest recorregut que ell hagués fet amb una vegada,
fer-ho per trams.
I
aquí va començar la nostra particular singladura, cada tram va
ésser diferent, la mar, ja ho sabem, és, capritxosa... el cel, deu
n’hi do, i cada un d’aquests elements pot arribar a ésser una
mescla explosiva, si topen amb la conjunció desitjada pels astres.
I
els tripulants? Un caramull de circumstàncies!
Tots
i cada un dels moments viscuts dins una barca de 8’45 x
2’60=21.97m2 són únics, són nostres, ja són inseparables...
Els
compartirem o no, però ja els tenim, per sempre!
Vàrem
riure des del primer moment, tant si la mar era vella com si estava
tranquil·la i lliure de mals presagis. Ens omplírem la panxa i així
brollaven les paraules d’una colla ben avinguda, com si paraules
d’amor es tractessin, ja que sí, senyors i senyores, nins i nines,
paraules i actes d’amor és els que es sentia, a cada moment, a
cada instant. De mi, d’ell, d’ella, de tots en general i de ningú
en particular...
Gràcies
a l’esforç d’un bon grapat de persones, sia qui acompanyava fins
al port, sia qui els recollia, tots i totes vàrem gaudir d’un
parell de dies per les nostres aigües, avui d’un color blau fosc i
demà d’un color blau turquesa per recordar i guardar dins el fons
dels ulls i dels corets, com si d’un petit tresor, es tractés.
Tot
això, compartint allò que teníem. Pot ésser, temps, ànims, una
paraula i una mirada o una conversa. Un berenar, un dinar o, un
sopar, una birra, una pomada o alguna beguda més pròpia de les
persones de la mar. I així, dia rere dia, una proa, una popa, una
cadira, una taula, una casa, una habitació...
I
com ja sabem:
TOT
EL QUE ES FA A L’ALZINA, QUEDA A L’ALZINA
Així
és amics i amigues, fins la propera, que ja és aquí..!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Lloc on fer els teus comentaris