Volem compartir amb tots els seguidors del blog la crònica que ha fet na Xiqui, la nostra sòcia més poetessa, de la participació de l'Alzina en el "Posidònia Festival".
*Al final de la crònica hi trobareu imatges de la jornada.
FESTIVAL DE LA POSIDÒNIA
19.05.18
Ahir va ésser una jornada lúdica i reivindicativa alhora, per un costat celebràvem el Festival de la Posidònia i per l'altra mostràvem la navegació pròpia de les illes amb llaüts de fusta i amb vela llatina.
Els integrants de la flota vàrem ésser:
-El Grumete
-La Balear
19.05.18
Ahir va ésser una jornada lúdica i reivindicativa alhora, per un costat celebràvem el Festival de la Posidònia i per l'altra mostràvem la navegació pròpia de les illes amb llaüts de fusta i amb vela llatina.
Els integrants de la flota vàrem ésser:
-El Grumete
-La Balear
-L'Alzina
Ens reunírem al CN Arenal en Jaume Bonet, N'Aina i jo per arribar al Moll Vell i així recollir un dels grups que l'organització ens va comunicar i navegar amb ells per la Badia.
La mar no es movia, la remor de l'aire, no es sentia, el color del cel era blau lluent i nosaltres estàvem contents i disposats a atendre al passatge i donar les explicacions oportunes sobre l'Alzina i els Alzinaires.
El primer grup, dues hores i després un altra, dues hores més.
Començàrem saludant-nos, tant en Jordi des de La Balear, com en Tomeu des del Grumete, fent bufar els corns reglamentaris!
Ara pensava jo, a l'Alzina no n'hi havia cap, i no el férem bufar...
Patró Jaume, en tornar de terres llunyanes, farem pràctiques per aprendre la comunicació a la mar?
Passaven els minuts, ara un quart, després mitja hora i més endavant exactament igual: RES!
No hi va haver berenar...
Ohhh, als nou vinguts ningú els va siular a l'orella que la feina més important del dia a L'alzina, és el BE-RE-NAR!
No, no berenàrem, no!
Aiiiii, per la propera ha d'ésser amb berenar per compartir.
Ho comunicarem a l'organització, si la presidenta ho considera oportú.
Tot i així va ésser un dia especial i molt diferent, atracàrem on ho fa habitualment La Balear i el passatge embarcava i desembarcava davant les escales i pujaven i baixaven com si dels reis venguts d'orient, es tractassin!
I, com es d'extraordinària la imatge de Ciutat amb l'Almudaina, La Seu, El Palau Episcopal i el col·legi d'Arquitectes amb la murada que els acarona a mode de protecció en front de les incursions bàrbares o de les barbaritats que poden arribar...
Quin luxe poder navegar amb tan bona companyia i amb una mar, tot i que no sempre és així, com la d'ahir, una mar tranquila, acollidora i dolça.
MOLTES GRÀCIES COMPANYS DE NAVEGACIÓ
Ens reunírem al CN Arenal en Jaume Bonet, N'Aina i jo per arribar al Moll Vell i així recollir un dels grups que l'organització ens va comunicar i navegar amb ells per la Badia.
La mar no es movia, la remor de l'aire, no es sentia, el color del cel era blau lluent i nosaltres estàvem contents i disposats a atendre al passatge i donar les explicacions oportunes sobre l'Alzina i els Alzinaires.
El primer grup, dues hores i després un altra, dues hores més.
Començàrem saludant-nos, tant en Jordi des de La Balear, com en Tomeu des del Grumete, fent bufar els corns reglamentaris!
Ara pensava jo, a l'Alzina no n'hi havia cap, i no el férem bufar...
Patró Jaume, en tornar de terres llunyanes, farem pràctiques per aprendre la comunicació a la mar?
Passaven els minuts, ara un quart, després mitja hora i més endavant exactament igual: RES!
No hi va haver berenar...
Ohhh, als nou vinguts ningú els va siular a l'orella que la feina més important del dia a L'alzina, és el BE-RE-NAR!
No, no berenàrem, no!
Aiiiii, per la propera ha d'ésser amb berenar per compartir.
Ho comunicarem a l'organització, si la presidenta ho considera oportú.
Tot i així va ésser un dia especial i molt diferent, atracàrem on ho fa habitualment La Balear i el passatge embarcava i desembarcava davant les escales i pujaven i baixaven com si dels reis venguts d'orient, es tractassin!
I, com es d'extraordinària la imatge de Ciutat amb l'Almudaina, La Seu, El Palau Episcopal i el col·legi d'Arquitectes amb la murada que els acarona a mode de protecció en front de les incursions bàrbares o de les barbaritats que poden arribar...
Quin luxe poder navegar amb tan bona companyia i amb una mar, tot i que no sempre és així, com la d'ahir, una mar tranquila, acollidora i dolça.
MOLTES GRÀCIES COMPANYS DE NAVEGACIÓ
El patró Jaume Bonet preparant l'Alzina abans de salpar.
Les "patrones" Aina i Xiqui a la canya de l'Alzina fent el transport fina al punt de trobada.
L'Alzina arribant al Moll Vell, on la Balear ja l'espera amarrada.
El patró Jaume Bonet, amb la tripulació Aina i Xiqui, amb el passatge, a punt de sortir a navegar.
 |
| Navegant davant la Seu. |
Al babord, la Balear pel través i el Grumete per l'amura.
La Balear.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Lloc on fer els teus comentaris