Després d’un bon grapat de setmanes de mal temps, sobre tot a la mar, finalment avui hem sortit: 21.04.18.
Tot
va començar en rebre l’anunci de la I REGATA PÚNICA DE MALLORCA, entre
els illots costaners de Sa Galera a Palma, a prop de Cala Estància i el
de Na Guardis a Ses Salines, tot empesos pel Patró Jordi.
De
l’illot de Sa Galera, es coneixia el seu caràcter d’assentament púnic
que ha estat objecte d’una sèrie de campanyes que han tret a la llum un
edifici quadrangular de cinc metres de costat, interpretat com a centre
cerimonial d’aquella època.
Els fenicis dugueren a terme una
expansió colonial amb el domini de petits llocs a la costa ubicats de
manera estratègica, bàsicament pel control de les rutes de navegació
connectades, a més, per rutes terrestres.
La navegació de
cabotatge, és a dir, el transport de mercaderies i persones entre
diversos llocs del territori d’un estat, fou fonamental per dur a bon
port dita activitat. La navegació es feia relativament, a prop de la
costa.
L’interès que pogueren tenir els fenicis amb Balears és
per la seva posició estratègica ja que ells tenien molt d’interessos
comercials amb Gibraltar com l’estany, un dels més importants.
Tot i així, al cap de poc temps, Ses Salines comencen a ésser explotades amb interès.
El
lloc on tenien el nucli era a Eivissa i les fonts literàries diuen que
l’ocupació data de l’any 654 a.C. Així doncs, podem dir que aquells
pobladors primerencs, habitaren les illes, ara fa poc més de 2.672 anys!
I jo hem demano, després d’un dia extraordinari, també es
quedarien aturats allà enmig de la badia, sense poder anar ni envant ni
enrere, ja que la mar era una bassa preciosa d’oli color turquesa?
Dugueren panades de carn i coques de verdures, per berenar?
I, per beure, aigua o alguna beguda amb més intensitat de gust?
Què feien, què feren?
Reien? Xerraven?
Es confessaven els secrets més ocults que sòls en aquells moments de quietud i pau, faciliten i conviden a manifestar-se?
Avui,
tot i haver estat presents mentre arribava un estol d’embarcacions a
vela perseguint la mateixa intenció, nosaltres, no hem creuat la l’ínia
de sortida, ja que aquella no era una de les nostres aventures
singulars, però sí, era la seva i, es per aquest motiu que els hem
acompanyat, fins que hem vist com s’allunyaven per les aigües carregades
d’històries, de vida i de mort, de lluita i d’amor... i com es podien
sentir i entreveure entre totes i cada una de les insignificants ones
que dibuixava la mar, aquella vida que ara fa quasi 3000 anys era tan
actual com la d’avui; com si d’un somriure es tractàs, per
acompanyar-mos durant la nostra diada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Lloc on fer els teus comentaris