dilluns, 11 d’octubre del 2010

Malnoms.

Sovint em demanen el perquè al meu pare se'l coneix pel malnom de Boliquet. Atribuir sobrenoms és un costum ancestral que resulta d'allò més pràctic perquè ens ajuda a distingir als seus destinataris, que algunes vegades comparteixen el mateix nom i ocasionalment els llinatges, que per això s'inventaren, ... per a distingir-nos. Però així i tot no basta.
El mètode és sens dubte infalible.

- "Què has vist al Joan?".
- "Quin Joan?".
- "En Joan es Moix".
- "Guaita, ... ja sé qui em dius".

Mentrestant, anem a veure el que significa la paraula boliquet, diminutiu de bolic. D'entrada existeix una clara correspondència amb el mot castellà hatillo, diminutiu de hato.

"Bolic. m. 1. Conjunt de coses posat dins una peça de roba embolicada en forma més o menys rodonenca. # 3. Conjunt de moltes coses desordenadas."
(Font consultada: Diccionari Alcover-Moll)

Prescindirem de la tercera accepció i centrarem la nostra atenció en la primera. A ca nostra conservo gelosament guardats alguns d'aquests mocadors. Eren de la meva padrineta i al manco a Mallorca presentaven la mateixa estètica i els mateixos colors. Una mena de tapís de formes geomètriques que segons el meu parer guarda una certa similitud, per reminiscent que aquesta sigui, amb els mocadors que porten els palestins i d'altres pobles àrabs, tot i que en sóc conscient que llur finalitat és ben diferent. Ells els empren per a protegir-se de la calor i com a símbol identitari.


A la fotografia superior hom pot observar dos exemplars d'aquests pràctics mocadors, un de més gran en primer plànol, un de més petit a l'esquerre, i al fons de la imatge un mocador palestí (kuffiya) per tal que els pogueu comparar vosaltres mateixos. Mentrestant, a la imatge inferior es mostra la forma de fermar el bolic. S'uneixen cadascun dels dos caires oposats amb un nus pla.



Actualment en desús, un temps s'empraven per a transportar tota mena d'objectes degudament protegits: roba, queviures, llibres, eines, ... el berenar. Un cop fermats els quatre caires, algunes vegades la gent es servia d'un garrot per a dur-lo amb major comoditat, recolzant-lo per sobre de les espatlles.











Alguns personatges famosos del món del còmic solien portar sempre el seu inseparable boliquet, com és ara el cas d'en Carpanta o de n'Angelito, a qui també es coneixia amb el nom de Gu-gú. A més de resultar d'allò més il·lustrativa, que aquesta imatge serveixi d'homenatge al seu autor, el genial Manuel Vázquez Gallego, ... i a Josep Escobar per la part que li correspon al Carpanta, de qui no he pogut localitzar cap dibuix associat.







Posats en antecedents, tot seguit desenterrarem les arrels d'aquest singular malnom i per tal de respectar els cànons etimològics més bàsics ens haurem de situar a les darreries dels anys quaranta. El meu pare era un adolescent i aquell matí ajudava a mestre Nicolau, el Patró Rata, un dels pescadors amb els que solia embarcar-se per tal d'aprendre l'ofici, a treure el seu llagut, el Salva. Ho feien a una plageta situada entre Can Pere Antoni i el Portitxol (Molinar de Llevant), aplicant el mateix mètode de sempre. Clavaven una estaca a la sorra des d'on fixaven dos bossells dobles amb un ganxo a l'altre extrem, que insertaven al gongo de la barca. Aquesta no portava escúes i conservaven l'equilibri subjectant amb fermesa la barra que prèviament havien fermat de través per sobre de la regala. Després disposaven una filera de troncs o de parats untats amb sèu i la força articulada d'un parell de braços forçarruts feien la resta.

Aquest aparell tan simple desmultiplicava la resistència i el meu pare conservava el cap ben tesat, però tot just en aquell precís instant passà per aquell redol na Maria, filla de mestre Andreu de Ca Sa Ferrera, una al·lota d'allò més garrida que anava a costura amb un bolic agafat de la mà. Aleshores el meu mestre desatengué totalment la maniobra i digué espontàniament, víctima d'una pujada de testosterona, - "Marieta, què vols que t'ajudi a dur es boliquet?".

Mentrestant, la resta dels mariners s'esforçaven de valent per tal d'evitar que la barca tornés arrere i visiblement enfadat, el Patró Rata exclamà:

"Boliquet m'has dit?
Ja t'ho diuen a tu es Boliquet !!
Te'n donaré per pa i per sal de Boliquet".

I així fou. Mestre Nicolau aconseguí que el seu vaticini es complís i de llavors ençà a la meva família ens enorgullim d'identificar-nos amb aquest simpàtic malnom.
Per cert, la locució "per pa i per sal", molt comuna a Menorca i Mallorca, significa en gran abundància o amb molta freqüència (pàg. 94 del tom vuitè i pàg. 678 del tom novè del mateix diccionari abans esmentat).
________________________

Trobareu una versió resumida d'aquesta anècdota a l'obra de Joan Palmer Grua, "Cent anys de mestres d'aixa a Mallorca" (Editorial El Tall, Palma, 1994, tom I, pàg.39).
_____________________________________
Antoni Josep Munar Reus

11 comentaris:

  1. Estimat Toni Pep, companys: he tengut gust de llegir-te explicar la font del teu sobrenom.
    Jo soc per part de pare "valentinet" i per part de mare "sabata".
    Tots dos sobrenoms es remunten, fins que sapiem, mitjan segle XIX.
    Com en tots els pobles, el sobrenom personal o de família és necessari, els noms es repeteixen i els llinatges també.
    Ma mare és Rosita "Sabata" i es queixa de què ja ningú la crida pel seu nom.
    Mon pare és Valentín "Valentinet".
    Cada vegada s'empren menys els malnoms i fa pena...
    Moltes gràcies, ens llegim.

    ResponElimina
  2. Gràcies pels teus comentaris, tot i que no hem pogut accedir al teu perfil de blogger i desconeixem la teva identitat.
    ________________ Antoni Josep Munar

    ResponElimina
  3. Molt bona entrada.
    Al Principat també tenim mocadors d'aquesta mena, però en diem "de farcell". Aquí el teu malnom seria "Farcellet"!
    En el meu cas, per part de mare sóc de Cal Mussol. Per part de pare, de Can Tià.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Estimat Toni Pep, companys: perdoneu que no signara baix del text, se me va passar.
    Soc l'Amadeu de Xàbia, acabem d'iniciar el dificil camí dels blogaires, de moment estic intentant que se me borre allò que escric i amb l'ajuda del meu cunyat ja tenim el domini de blog BARCA DE BOU.
    A veure si prompte vos puc dir: què vos sembla allò que he escrit i he penjat?
    Moltes gràcies, ens llegim.
    Salut que haja. Amadeu.

    ResponElimina
  5. Agreixo els teus comentaris, Capitán Valdés. M'ha fet gràcia això de "farcellet". Aquest és el mot estandard que trobarem a la Gran Enciclopèdia Catalana i és sens dubte el més comú.
    ____________

    Ja sospitava jo que al darrere de Cap Prim s'hi amagava el nostre amic Amadeu. Estem desitjant llegir les anècdotes que publicareu al vostre blog.
    _____________________ Adéu, salut.

    ResponElimina
  6. A compte dels darrers comentaris publicats i de l'intercanvi espontani que s'ha produït envers els nostres respectius malnoms, aprofitaré l'avinentesa per a fer un incís, explicant als nostres seguidors que per part materna les meves arrels entronquen amb Cala Rajada, ... és a dir, que sóc gabellí (gentilici dels habitants del terme de Capdepera) i que també se'ns coneix pel nalnom de Barona.
    ___________________ Boliquet Barona.

    ResponElimina
  7. Estoy de acuerdo con el Capitán Valdes en que este tipo de "mocador" utilizados como "farcell" era muy común en su época.
    Los Raiers del Noguera Pallaresa lo utilizaban para llevar a bordo ropa seca y la comida, según podemos ver en diversas fotos antiguas.
    Siguenos hablando de tus anécdotas familiares, ya que normalmente es la história desconocida.

    Por cierto del 7 al 12 de Enero estaré en Mallorca visitando la familia, pero quisiera salir un día con vosotros a navegar con l'alzina, ya que me trae viejos recuerdos, cuando le calculé su primer juego de velas para ir a la expo de sevilla.
    Si os interesa, tengo el reportage que hice en su primera navegaci´`on, con los tres mástiles.

    Saludos: Vicente García-Delgado
    "L'encenaire"

    ResponElimina
  8. Gràcies pels teus comentaris, Vicente.
    Ja ho crec que ens agradaria gaudir del reportatge que ens comentes i no cal que et diguem que l'Alzina està a la teva disposició. En el seu dia ja et guanyares a pols el dret a saltar a bord les vegades que ho desitgis.
    ____________ Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  9. Estimat Toni Pep, companys: fa dies que no obria blogs, estava concentrat en altres coses i ja vos puc dir que hem obert el nou blog barcadebou.blogspot.com. A poc a poc que aquestes coses d'internet són més dificils que fer costures amb cable. He penjat un parell de textos, a veure què vos semblen...
    Rebeu una forta abraçada.
    Amadeu.

    ResponElimina
  10. Benvinguts a la blogosfera Amadeu. El vostre blog és força interessant i el podràs utilitzar per a compartir amb tots nosaltres les teves inquietuds i experiències.
    La perspectiva d'un pescador professional sempre resulta d'allò més enriquidora i amb la vostra irrupció a la xarxa hi sortirem tots guanyant. __________________ Enhorabona.

    ResponElimina
  11. Passeu-vos pel far de la banya a recollir un petit detall per l'A bord de l'Alzina que han deixat els reis mags... Una abraçada! :-)

    ResponElimina

Lloc on fer els teus comentaris