Sortida Torfeu Sant Sebastià

El diumenge passat, dia 30 de gener, participaren al Trofeu Sant Sebastià a Cala Gamba. Enguany, a més de les divisions de "Regata" i de "Llaüts clàssics", s'inclogué la divisió "Oberta". És una bona manera de potenciar la participació d'embarcacions que no estan preparades per a les regates.
El trofeu es corria durant el cap de setmana. En Jaume Amengual patronejà la barca el dissabte la qual es va suspendre per l'excés de vent.
El diumenge partirem de s'Arenal en Berto, en Jaume, en  Jordi, en Tomeu i en Biel de s'Arenal a bord de l'Alzina. El dia prometia, sense vent i amb un bon sol possarem el motor i ens dirigírem cap a Cala Gamba. Pel camí hissarem la vela mestra. Arribarem amb el temps suficient per hissar la pollacra per prendre la sortida. Primer sortiren les embarcacions de les divisions de regta i de llaüts clàssics. El recorregut per a la nostra divisió consistia en virar una boia situada entre la Seu i el Portitxol, i tornar al punt de sortida. Així que amb un ventet suau de sud-oest amb la mar pràcticament plana, col·locarem les veles per anar a virar la boia del primer tram.
Com que es notava que hi havia talent entre la tripulació -eren les dotze passades- ens disposarem a acabar amb el patiment dels estòmacs traient damunt coberta els queviures aportats pels tripulants. Tot això regat amb un bon vinet aportat per en Jordi.

Ja esteiem en regata. Es nota  la concentració  i la tensió de la tripulació

Tot plegat, una bona navegació, bona teca i millor companya. No es pot demanar més.
 El "Marbell" i el "Pepín" eren les altres embarcacionsque participaren en la nostra divisió. Feia temps que no les veiem navegant. Esperem tornar a coincidir amb ells en una altra regata.

Malnoms.

Sovint em demanen el perquè al meu pare se'l coneix pel malnom de Boliquet. Atribuir sobrenoms és un costum ancestral que resulta d'allò més pràctic perquè ens ajuda a distingir als seus destinataris, que algunes vegades comparteixen el mateix nom i ocasionalment els llinatges, que per això s'inventaren, ... per a distingir-nos. Però així i tot no basta.

El mètode és sens dubte infalible.

- "Què has vist al Joan?".

- "Quin Joan?".

- "En Joan es Moix".

- "Guaita, ... ja sé qui em dius".

Mentrestant, anem a veure el que significa la paraula boliquet, diminutiu de bolic. D'entrada existeix una clara correspondència amb el mot castellà hatillo, diminutiu de hato.

"Bolic. m. 1. Conjunt de coses posat dins una peça de roba embolicada en forma més o menys rodonenca. # 3. Conjunt de moltes coses desordenadas."

(Font consultada: Diccionari Alcover-Moll)

Prescindirem de la tercera accepció i centrarem la nostra atenció en la primera. A ca nostra conservo gelosament guardats alguns d'aquests mocadors. Eren de la meva padrineta i al manco a Mallorca presentaven la mateixa estètica i els mateixos colors. Una mena de tapís de formes geomètriques que segons el meu parer guarda una certa similitud, per reminiscent que aquesta sigui, amb els mocadors que porten els palestins i d'altres pobles àrabs, tot i que en sóc conscient que llur finalitat és ben diferent. Ells els empren per a protegir-se de la calor i com a símbol identitari.

A la fotografia superior hom pot observar dos exemplars d'aquests pràctics mocadors, un de més gran en primer plànol, un de més petit a l'esquerre, i al fons de la imatge un mocador palestí (kuffiya) per tal que els pogueu comparar vosaltres mateixos. Mentrestant, a la imatge inferior es mostra la forma de fermar el bolic. S'uneixen cadascun dels dos caires oposats amb un nus pla.

Actualment en desús, un temps s'empraven per a transportar tota mena d'objectes degudament protegits: roba, queviures, llibres, eines, ... el berenar. Un cop fermats els quatre caires, algunes vegades la gent es servia d'un garrot per a dur-lo amb major comoditat, recolzant-lo per sobre de les espatlles.

Alguns personatges famosos del món del còmic solien portar sempre el seu inseparable boliquet, com és ara el cas d'en Carpanta o de n'Angelito, a qui també es coneixia amb el nom de Gu-gú. A més de resultar d'allò més il·lustrativa, que aquesta imatge serveixi d'homenatge al seu autor, el genial Manuel Vázquez Gallego, ... i a Josep Escobar per la part que li correspon al Carpanta, de qui no he pogut localitzar cap dibuix associat.

Posats en antecedents, tot seguit desenterrarem les arrels d'aquest singular malnom i per tal de respectar els cànons etimològics més bàsics ens haurem de situar a les darreries dels anys quaranta. El meu pare era un adolescent i aquell matí ajudava a mestre Nicolau, el Patró Rata, un dels pescadors amb els que solia embarcar-se per tal d'aprendre l'ofici, a treure el seu llagut, el Salva. Ho feien a una plageta situada entre Can Pere Antoni i el Portitxol (Molinar de Llevant), aplicant el mateix mètode de sempre. Clavaven una estaca a la sorra des d'on fixaven dos bossells dobles amb un ganxo a l'altre extrem, que insertaven al gongo de la barca. Aquesta no portava escúes i conservaven l'equilibri subjectant amb fermesa la barra que prèviament havien fermat de través per sobre de la regala. Després disposaven una filera de troncs o de parats untats amb sèu i la força articulada d'un parell de braços forçarruts feien la resta.

Aquest aparell tan simple desmultiplicava la resistència i el meu pare conservava el cap ben tesat, però tot just en aquell precís instant passà per aquell redol na Maria, filla de mestre Andreu de Ca Sa Ferrera, una al·lota d'allò més garrida que anava a costura amb un bolic agafat de la mà. Aleshores el meu mestre desatengué totalment la maniobra i digué espontàniament, víctima d'una pujada de testosterona, - "Marieta, què vols que t'ajudi a dur es boliquet?".

Mentrestant, la resta dels mariners s'esforçaven de valent per tal d'evitar que la barca tornés arrere i visiblement enfadat, el Patró Rata exclamà:

"Boliquet m'has dit?

Ja t'ho diuen a tu es Boliquet !!

Te'n donaré per pa i per sal de Boliquet".

I així fou. Mestre Nicolau aconseguí que el seu vaticini es complís i de llavors ençà a la meva família ens enorgullim d'identificar-nos amb aquest simpàtic malnom.

Per cert, la locució "per pa i per sal", molt comuna a Menorca i Mallorca, significa en gran abundància o amb molta freqüència (pàg. 94 del tom vuitè i pàg. 678 del tom novè del mateix diccionari abans esmentat).

________________________

Trobareu una versió resumida d'aquesta anècdota a l'obra de Joan Palmer Grua, "Cent anys de mestres d'aixa a Mallorca" (Editorial El Tall, Palma, 1994, tom I, pàg.39).

_____________________________________

Antoni Josep Munar Reus

Navegació tranquil·la en dissabte dematí

El dissabte passat, tot aprofitant la bona previsió del temps, en Tem Tomàs, n'Urko Berioategortua, en Jaume Rosselló i en Biel Rosselló, quatre tripulants habituals de l'Alzina, tal com ho havíem previst, ens trobàrem al Club Nàutic s'Arenal a les nou menys quart del dematí per sortir amb la barca amb la intenció de fer una navegació tranquil·la, tot aprofitant les condicions de mar i vent que ofereix la badia de Palma a primeres hores del matí per tal d'experimentar les sensacions relatades per en David Oliver en una de les darreres entrades titulada "Terrals" del seu blog  "Llaüts i altres barques populars".

Tot just sortírem del port hissàrem la vela mestra i tot aprofitant el lleuger vent de terra ens dirigírem en popa, a l'orsa llarga, al Cap d'Enterrocat.

La navegació era lenta, gairebé ens movíem, féiem mig nuet o menys, amb la mar plana. No hi havia cap balisa que virar, ni ens havíem proposat arribar a una hora determinada, només ens interessava gaudir de la navegació.

Quan arribàrem al Cap Enterrocat giràrem coa, hissàrem la pollacra i tornàrem pel mateix camí, encara que ara hi havia una "micoioneva" més de vent i féiem un poc més de via, uns dos nuets. Per despentinar-se, ... els que tenen pels a la closca és clar.

La conversa entre nosaltres era informal i distesa, vaja, que arreglàrem el món.

A les dotze i mitja entràrem a port amb tots els ormejos arranjats i després cap a la barra del Club a fer una cerveseta per baixar l'estrés després d'una "intensa" navegació.

Conclusions:

-Això s'ha de repetir.

-La intendència s'ha de millorar.

-Hauríem de sortir més prest de port.

-La propera sortida l'hauríem de fer coincidir amb els companys de Cala Gamba i voltants, com en David Oliver, en Xavier Mulet, etc.

Nota: Les fotos les va fer en Jaume amb l'artefacte (telèfon, càmera fotogràfica, etc.) de n'Urko.

Si esteu al facebook vos recomanem el grup "Navegació tranquil·la" que ha engegat en Joan Sol.

En Toni "Topa" a bord de l'Alzina.

El cap de setmana passat l'Alzina participà a la XIVena Diada de Vela Llatina de Mallorca organitzada pel Club Nàutic Cala Gamba amb el patrocini del Consell de Mallorca.
El dissabte dematí, en Biel i en Jaume dugueren la barca des de s'Arenal (port base) fins a Cala Gamba, tot gaudint d'una navegació a motor tranquil·la. En arribar, la resta de tripulació esperava per embarcar-se.
Fou un dia especial pels que sortim assiduament amb l'Alzina. En Toni "Topa", mariner del Port de Sóller i acompanyat pel seu fill Tomeu, navegaria amb nosaltres, en principi el dissabte. La resta de la tripulació es completà amb n`Hortènsia i en Joaquim.
En Toni, al timó durant tota la navegació, ens ajudà de valent amb totes les maniobres. Tenguérem la sort i el privilegi d'escoltar els seus consells i les seves anècdotes viscudes amb tants anys d'anar per la mar.
Veure com en Toni es trobava al seu element i com gaudia del contacte amb la mar fou per a la resta de la tripulació una experiència molt enriquidora.

No fa falta dir que quan li proposàrem si podia venir a navegar el dia següent, en Toni no ho dubtà un sol instant. La seva resposta afirmativa fou ràpida i contundent. Així, després d'una bona navegació sense cap entrebanc (no ens ferem mal cap de nosaltres), quedàrem per l'endemà.
A l'hora convinguda, en Toni i el seu fill hi comparegueren amb la mateixa il·lusió del dia anterior. La tripulació la formarien -a més d'ells dos- en Jaume, en Jordi i en Biel. El temps es presentava millor que el dia anterior, i això que el dissabte havia estat molt bo, amb un embat fluixet (vent del sud-est) amb la mar arrissada la qual cosa presagiava una navegació calmada i reposada, per gaudir de l'entorn i de la companyia del nostre convidat tan especial.
En Toni no ens va decebre. Sortírem a la mar per fer el recorregut establert. La barca caminava molt bé amb el govern d'en Toni i ben aviat prenguérem una certa distància a les embarcacions de la nostra divisió (oberta), però el més important fou que ens ho tornarem a passar d'allò més bé.
En arribar a port ens esperava una paella que l'organització de l'esdeveniment oferí a tots els participants a la Diada. Férem rotllada amb en Tomeu Rosselló i en Jaume Amengual, els quals s'encarregaren de donar-li corda al Toni tot repassant un caramull d'anècdotes i coneixaments de pesca.
En Biel i en Tomeu Rosselló s'acomiadaren a correcuita d'en Toni, atès que hagueren de deixar lliure el lloc d'amarrament que ocupà la barca durant la Diada, però ens quedàrem amb ganes de tornar a repetir l'experiència viscuda.
Per tot això, des de l'Alzina, només podem dir: "Gràcies i torna quan vulguis Toni, la barca està a la teva disposició".

II Trobada de llaüts clàssics. S'Estelella (Llucmajor)

Ja tenim la barca preparada per anar a la trobada. Esperem tenir bon temps i passar unes jornades de navegació, si més no, igual de divertides que l'edició de l'any passat.
Si voleu navegar amb l'Alzina, atraqueu-vos als pantalans del Club Nàutic s'Estanyol. Segur que trobarem un lloc perquè hi pugueu venir a navegar.

Processó marinera de Sant Pere

Dissabte passat, l'Alzina participà a la processó marinera que la confraria de pescadors del moll de Palma organitza cada any per honorar al seu patró.
La tripulació per aquest esdeveniment estava composta per n'Hortènsia, en Joaquim, n'Omaira, en Tomeu, en Jaume i en Biel.
L'Alzina continua amb el seu interès per participar a tots els esdeveniments relacionats amb la mar. La propera cita és la "II Trobada de llaüts clàssics de s'Estelella" (Llucmajor), els dies 24 i 25 de juliol.
Esperam continuar gaudint de la navegació i compartir-ho amb altres amants de la mar que es desplacin a s'Estelella, un lloc meravellós de la costa mallorquina.
Les fotografies de la processó estan fetes per Jaume Rosselló Cuní.

Puntualitzacions.

Em vaig precipitar una mica quan donava per fet que els diccionaris no recollien el significat de la paraula ambó, al manco amb l'accepció que perseguíem. En certa mesura aquesta asseveració és correcta, perquè no existeix cap enunciat que defineixi de forma concisa el badall que presenten les taules del folre a la part externa, però a l'hora de documentar aquest mot vaig obviar la següent variant lexicogràfica:

"1. Embó. m. nàut. # 3. Peça del buc del llagut que va entre la sotabocal i la sobreparalla, i és on correspon el centre de les bandes del buc.

Etimologia: Incerta. És acceptable la que dóna Coromines: de embornals se formaria per regressió emborns, després embons per simplificació del grup rns, i finalment embó com a singular analògic damunt el plural embons."

El Diccionari Alcover-Moll al·ludeix novament a les taules d'embó amb el mateix significat que ja exposàrem a l'anterior post, però el fet que la Gran Enciclopèdia Catalana també l'inclogui em permet deduir que és aquesta la grafia més correcta.